passeig

MONÒVER: UN PASSEIG BIBLIO-DOCUMENTAL PEL SEU PASSAT.^*

Consuelo Payà Amat.

A la meua iaia Antonieta, a qui més m’agradava

escoltar les històries del nostre poble, in memoriam.

La ciutat de Monòver apareix situada sota les faldes de dos turons, en els quals s’alcen dos dels edificis més emblemàtics del poble, el castell, d’època almohade, i l’ermita de Santa Bàrbera. Si bé l’ètim del topònim Monòver és indubtablement àrab, es desconeix la forma exacta de la qual procedeix: Monnauuir, que significa far lluminós, referint-se al seu emplaçament geogràfic, o Monauuar, que vol dir camp florit, potser referint-se a la flor dels ametlers, un dels conreus tradicionals d’aquesta terra de secà juntament amb la vinya i les oliveres. Tanmateix, aquest nucli de població no és l’originari, ja que, arran d’unes excavacions arqueològiques l’any 1900 es trobaren testimoniatges d’un assentament ibèric a la Serra de la Vella. Fragments de ceràmica, agulles d’os, eines de pedra, com també un crani braquicefàlic (actualment al Museu Arqueològic de Madrid) ens demostren l’existència d’un assentament de població ja en l’època eneolítica.

Les primeres notícies documentades que tenim del nostre poble apareixen a l’edat mitjana : Monòver forma part del regne musulmà de Múrcia, la conquesta del qual se la disputen les corones d’Aragó i de Castella. Aquestes, per al repartiment dels territoris, estableixen una política de pactes i tractats mitjançant la qual el regne de Múrcia s’assigna a Castella i així, Monòver passarà a ser propietat de l’infant don Juan Manuel. Tanmateix, el 1296, amb Jaume II, les fronteres dels regnes de Múrcia i València es rectifiquen i Monòver, des d’aquest moment i per sempre, pertany al regne de València.

1296, jul., 31. Múrcia.

Jaume II assegura i confirma les condicions de poblament dels musulmans d’Elx, Xinosa, Monòver i les Salines en el moment en què es produeix la conquesta i annexió del territori al regne de València.

ACA, Reial Cancelleria, reg. núm. 340, fol. 270r.

Jaume II, tot i que la propietat encara la posseïa l’infant don Juan Manuel, confia la defensa de Monòver i Xinosa al raïs de Crevillent, Ahmad, i nomena alcaid del castell a un cristià, Garci López d’Ançano, fins que, a la mort d’Ahmad, el 1298, Monòver i Xinosa retornen al control de la corona. Es produeix així una doble i confusa possessió del territori que la sentència arbitral de Torrellas, l’any 1304, solucionà amb la pèrdua de la propietat per part de l’infant castellà i la definitiva possessió del territori per a Jaume II, qui la donarà a un dels seus consellers, Gonçal Garcia. D’aquesta manera, Monòver continuarà sent vila senyorial, primer sota el domini de Gonçal Garcia i els seus succesors, els Maça de Liçana, i després, la duquessa de Pastrana, Anna de Borja, i els seus succesors, els marquesos d’Oraní i els ducs d’Ixer, esdevingueren barons de Monòver fins a la supressió dels senyorius ja en el segle XIX.

1304, ag., 17. Tarazona.

Jaume II fa donació dels llocs de Monòver i Xinosa al seu conseller, Gonçal Garcia.

ACA, Cancelleria, 202.

1304, ag., 17. Tarazona.

Jaume II comunica als habitants de Monòver i Xinosa la donació feta a Gonçal Garcia i els demana submissió a aquest.

ACA, Cancelleria, 202.

1304, nov., 3. València.

Jaume II comunica al comanador de l’orde de Montesa, Artal d’Orta, que envie Gonçal Garcia per a ocupar els llocs de Monòver i Xinosa que li havia donat.

ACA, Cancelleria, 202.

1328, jun., 22. Lleida.

Alfons IV fa donació dels llocs i castell de Monòver i Xinosa, en el regne de València ultra Sexona a Gonçal Garcia i als seus successors, qui ja el posseïa des de l’any 1304, amb la condició que aquestos llocs retornen a la corona si s’extingueix la línia de successió legítima masculina.

ARV, Real, núm. 614, fol. 117v.

1330, nov., 4. València.

Alfons IV concedeix a Gonçal Garcia, per compersar-li d’haver renunciat als furs d’Aragó i acollir-se als de València, franquícia de tots els drets reials i per tot arreu de la corona a tots els habitants dels seus dominis, com eren Albalat, Segairen, Llombai, Jumella, Xinosa i Monòver.

ARV, Real, núm. 496, fol. 156.

En la guerra dels dos Peres, Monòver fou saquejada per les tropes del rei castellà. Aquesta guerra, amb d’altres conflictes que es perpetuen en el segle XV entre les dues corones, deixa al poble en una greu situació per la qual cosa, el rei concedirà exempcions i segurs als seus habitants perquè se’n refacen.

1356, set., 13. Perpinyà.

Pere IV ordena a Pere Maça, senyor de Monòver, avituallar el castell de Monòver i prepare les tropes per a defensar la frontera.

ACA, Cancilleria, reg. 1379, fol. 23v.

1431, des., 4. Barcelona.

Alfons V concedeix a Pere Maça i als habitants de Monòver i Xinosa, els seus vassalls, guiatge i segur per cinc anys, per a que puguen reposar-se, comprar ramat i eines de treball, per la greu situació en què han quedat com a conseqüència de la guerra contra Castella.

ARV, Real, núm. 256, fol. 114.

Els Maça de Liçana, descendents de Gonçal Garcia, foren senyors de Monòver fins les darreries del segle XVI quan, al declarar-se exhaurida la línia directa de la família els seus estats foren desmembrant-se’n, la baronia de Monòver passà a n’Anna de Borja, duquessa de Pastrana.

1469, ag., 24. València.

Lluís de Vilanova, procurador d’en Pere Maça de Liçana, ven a Pere Maça de Liçana, àlies Luis Cornell, les viles de Moixent, Novelda, i els llocs de Xinosa, Monòver i La Mola, amb tots els seus drets i obligacions per 90.000 florins de a 11 sous cadascú.

ARV, Manaments i empares, lib. 3, m. 12, fol. 9.

1577, mar., 19. Monòver.

Fou col.locada la primera pedra de la nova església parroquial erigida sota l’advocació de sant Joan Baptista, per mossèn Llorenç Banyuls i na Josepa Martinez de Vera, muller de Lluís Despuig, batlle de Monòver. Fou construïda pels mestres Thomàs i Francesc de la ciutat de Castalla. Sobre aquesta, en enderrocar-la al segle XVIII, es construí l’actual, que és la tercera.

APSJB, Cuaderno de cláusulas testamentarias (1626-1651), sig. 221-2.

APSJB, Libros de árboles genealógicos (s. XVII-XVIII), sig. 50.

APSJB, Libros de fábrica (1582-1652), sig. 77, f. 11r.

1595, set., 22. Monòver.

El bisbe d’Oriola, en Josep Esteve, en visita pastoral a l’església, ordena enderrocar la primera parròquia monovera perquè està derroïda y sols resten unes parets antigues. Aquesta restà inútil al culte a conseqüència de les disposicions eclesiàstiques per a la conversió dels moros, els quals, a Monòver, constituïen quasi la totalitat de la població, i si bé conviurien cristians vells, com ara els representants del poder senyorial i d’altres què s’hi establirien, aquestos representarien una proporció reduïda respecte dels moros.

APSJB, Libros de Visitas Pastorales (1595-1661), sig. 68.

1609, oct., 11. Monòver.

Els moriscos de Monòver se’n passen a Berberia a conseqüència de l’expulsió decretada pel rei Felip III el 4 d’agost i publicada en València pel virrei Luis Carrillo de Toledo, marqués de Caracena, el 22 de setembre. Aquest fet porta a Monòver a una greu situació de despoblament.

APSJB, Bautismos (1598-1650), sig.107, f. 24r.

Belando Carbonell, Remedios, Estudio demográfico de Monóvar (siglos XVI-XX). Alacant, Universitat, 1980.

1611, jun.,1. Madrid.

N’Anna de Borja, duquessa de Pastrana i senyora de Monòver, atorga poder a Carlos Juan de Torres per a concertar la carta de població del lloc, despoblat com a conseqüència de l’expulsió dels moriscos.

ARV, Manaments i empares, any 1611, lib. 8, mà 75, fol. 27.

1611, set., 22. València.

Carlos Juan de Torres atorga poder a Lluís d’Arbisu, procurador general i batlle de la ciutat d’Elx per a emetre la carta de població i els capítols que regiran el govern, consell i regiment dels oficis de justícia, jurats, mostassaf i sobrecequier de la vila de Monòver: "Y en virtud del dicho poder que aquí va encorporado dixeron que por quanto a quedado despoblada la dicha villa de Monnòver de los moriscos que la abitaron y poblaron por la expulsión que dichos moriscos a mandado hazer el rey Philippe tercero …. y por dicha expulsión muchos de los pueblos y villas de dichos reynos de Valencia y en particular la dicha villa de Monnóvar an quedado y queda sin abitadores ni pobladores y an si se an seguido que los edifficios y cassa de dicha villa de Monnóvar la mayor parte están perdidos y van cayendo y la huerta y campo están yermos y sin cultura de forma que dicha villa de Monnóvar nesecita de vezinos y hombres que la rehinquen y pueblen para que aren y cultiven las huertas y campos y conserven las cassa y habiten en ellas para que dicha población se haga a toda utilidad de dicha villa."